Manifest constituent de
la Plataforma Catalana per l'Alliberament i la Sobirania de l'Iraq
L'ocupació
és il·legal. Resistir-hi no és terrorisme
CSCAweb
(www.nodo50.org/csca), 23 de febrero de 2004
PASI (Catalunya), 10 de febrero de 2004
"La
nova situació d'ocupació de l'Iraq i l'increment
de la resistència contra l'invasor han portat a la PASI
a fer una reconversió que s'ajusti a les noves necessitats
del poble iraquià. Per això, les persones i els
col·lectius integrants de la Plataforma per l'Aixecament
de les Sancions a l'Iraq hem decidit impulsar la creació
de la Plataforma Catalana per l'Alliberament i la Sobirania de
l'Iraq, com un fil de continuïtat respecte de l'etapa anterior
de suport al poble iraquià. El nostre compromís
continua essent polític, tot manifestant la nostra condemna
a la invasió d'un país sobirà i el nostre
suport a la resistència iraquiana, que no fa més
que exercir un dret reconegut internacionalment, com és
el de defensar el seu país davant d'una invasió
estrangera"
Amics i amigues,
El col.lectiu de persones que
hem estat treballant els últims anys en la Plataforma
per l'Aixecament de les Sancions a l'Iraq (PASI) [1] hem
decidit continuar la lluita i el suport al poble iraquià,
i impulsar la constitució de la Plataforma per l'Alliberament
i la Sobirania de l'Iraq.
Tal i com ja es va fer anys
enrera contra les sancions, esperem rebre el recolzament d'entitats,
col.lectius, partits i sindicats de Catalunya que signin el manifest
constituent que us enviem, i que hem redactat amb la intenció
que quedin clares les nostres línies de treball i la nostra
postura respecte de l'ocupació de l'Iraq. Si esteu d'acord
amb el nostre plantejament, us convidem a signar-ho [2].
El proper dia 10 de març, a les 7 de la tarda, farem la
presentació en el decurs d'un acte a l'Ateneu Barcelonés
(c. Canuda, 6) al qual esteu, ja d'avançada, convidades
i convidats.
El dia de l'acte es llegirà
la relació de sotasignants complerta, però a impremta
només podrem portar aquelles adhesions que ens arribin,
com a màxim, el 28 de febrer. En full annex us fem arribar
un model de fitxa, alhora que us demanem un petit esforç
econòmic per donar una empenta a la PASI. Per això,
us proposem tres modalitats de quota en funció de la vostra
disponibilitat: 30 euros per a entitats petites, 60 per a mitjanes,
i 90 per als col.lectius més grans. També esperem
adhesions de persones a nivell individual, que poden aportar
la quota que considerin.
Esperem comptar amb la vostra
confiança i suport en aquesta nova etapa de la PASI.
Una salutació i fins
aviat,
10 de febrer de 2004
Manifest constituent de la Plataforma
per l'Alliberament i la Sobirania de l'Iraq: L'ocupació
és il·legal. Resistir-hi no és terrorisme
Les persones i els col·lectius
sotasignants, representants de diversos àmbits socials,
polítics i associatius, no volem restar impassibles davant
de l'ocupació de l'Iraq, i per aquest motiu fem públic
el present manifest.
En l'últim any hem viscut
la primera etapa de la guerra global permanent encetada i promoguda
pel govern imperialista dels Estats Units (EUA) que ha culminat
en l'ocupació de l'Iraq. La invasió ha comptat
amb el suport incondicional dels governs britànic i espanyol,
que van decidir la guerra a la reunió de les Açores,
i que ha deixat palesa la inoperància dels organismes
internacionals. Estem presenciant la perversió de conceptes
com humanitarisme, democratització o protecció
dels drets humans, termes que només serveixen per argumentar
i justificar les agressions militars i els interessos econòmics.
La immensa majoria de la ciutadania,
catalana i espanyola, es va manifestar en contra de la intervenció
militar a l'Iraq, i de la complicitat del govern espanyol amb
el dels EUA. El president José Maria Aznar ha implicat
Espanya en una guerra amb el desacord de totes les forces parlamentàries
i, el que sembla més greu encara, coneixent el rebuig
patent i manifest d'un enorme sector de la població, protagonista
de mobilitzacions multitudinàries sense precedents.
L'ocupació de l'Iraq
ha comportat la destrucció i l'espoli del país,
especialment del seu principal recurs natural, el petroli, però
també d'un patrimoni cultural d'incalculable valor, pèrdua
irreparable per a tota la humanitat. Som davant d'una invasió
en el més pur estil colonial, amb dos objectius molt ben
definits, l'econòmic d'una banda, i el geoestratègic
de l'altra. No se'ns escapa, doncs, la relació d'aquesta
invasió amb un altre conflicte regional, l'ocupació
de Palestina: no són conflictes diferents, sinó
cara i creu d'una mateixa moneda d'intervenció a l'Orient
Mitjà, on està clar que la inserció física,
militar, comercial i política d'Israel a la zona són
objectius prioritaris.
L'anul·lació
de l'Iraq es perseguia des de l'any 1990 mitjançant el
control estratègic, militar i econòmic que suposava
l'embargament. L'ocupació no representa més que
la culminació d'aquest procés d'anul·lació
d'un país amb un enorme potencial a la regió, però
que resultava molt incòmode als interessos occidentals.
L'Iraq d'abans de les sancions era un país amb un nivell
de desenvolupament humà mitjà, però les
resolucions dictades per Nacions Unides (ONU) durant tots aquest
anys no han aconseguit evitar el desastre i el genocidi de tot
un poble, del qual han mort un milió i mig de persones
per la manca d'aigua potable, aliments i medicines. Aquesta situació
havia estat copsada per la Plataforma Catalana per l'Aixecament
de les Sancions a l'Iraq - PASI, que venia denunciant de forma
reiterada els efectes de l'embargament en la població
civil, i els foscos interessos que mantenien aquesta política
de sancions.
La nova situació d'ocupació
de l'Iraq i l'increment de la resistència contra l'invasor
han portat a la PASI a fer una reconversió que s'ajusti
a les noves necessitats del poble iraquià. Per això,
les persones i els col·lectius integrants de la PASI hem
decidit impulsar la creació de la Plataforma Catalana
per l'Alliberament i la Sobirania de l'Iraq, com un fil de continuïtat
respecte de l'etapa anterior de suport al poble iraquià.
El nostre compromís continua essent polític, tot
manifestant la nostra condemna a la invasió d'un país
sobirà i el nostre suport a la resistència iraquiana,
que no fa més que exercir un dret reconegut internacionalment,
com és el de defensar el seu país davant d'una
invasió estrangera.
Per tot l'exposat fins ara, els col·lectius i les persones
que integrem la Plataforma Catalana per l'Alliberament i la Sobirania
de l'Iraq:
Denunciem l'ocupació de l'Iraq, la seva
destrucció, el desmantellament premeditat de tota l'estructura
civil i l'espoli econòmic i cultural de què ha
estat víctima.
Denunciem l'ús d'armes prohibides per
tractats internacionals. A l'Iraq s'han fet servir, un cop més,
bombes de fragmentació i armament amb urani empobrit,
les conseqüències del qual seran patides per la població
civil iraquiana durant centenars d'anys.
Denunciem la complicitat del govern espanyol
en l'ocupació i reclamem el retorn immediat de les tropes
espanyoles desplegades a territori iraquià.
Denunciem la situació que pateixen iraquians
i iraquianes, agreujada per la inestabilitat i la inseguretat
que provoquen els invasors, executors de la repressió
pròpia de les forces ocupants que han abocat el país
a una imminent guerra civil.
Denunciem la detenció indiscriminada
de milers de persones iraquianes per part de l'exèrcit
invasor, i aprofitem per recordar també la situació
irregular dels presoners afganesos retinguts a Guantánamo.
En ambdós casos es nega als presoners tant defensa legal
com acusació formal, la qual cosa representa tot plegat
una vulneració dels més elementals drets humans,
i, per descomptat, de la regulació internacional en matèria
de presoners de guerra.
Denunciem els enormes interessos econòmics
amagats darrera de la "reconstrucció" del país
per part d'una elit d'empreses transnacionals, en les quals tenen
descarats beneficis molts integrants de l'administració
Bush.
Denunciem la complicitat del Consell de Govern
interí iraquià, que no té cap mena de competència
real i que està sotmès al dictat i als interessos
de l'Autoritat Provisional de Coalició - APC - dirigida
pel procònsul Bremer.
Esperem i desitgem veure George W. Bush, Tony Blair i
José Maria Aznar davant d'un tribunal internacional, acusats
per crims de guerra i per genocidi. I mentre això passa,
confiem que la ciutadania espanyola expressarà a les urnes
l'opinió que li mereix la submissió del Partit
Popular espanyol al govern dels EUA.
I per concloure, exigim el
retorn de la sobirania al poble iraquià, únic legitimat
per decidir sobre el seu futur, i reivindiquem el seu dret a
defensar-se pels mitjans de què disposi davant de l'exèrcit
invasor. Davant d'una ocupació il·legal, resistir-hi
no és terrorisme.
Per un Iraq lliure i sobirà
Fora les forces d'ocupació de l'Iraq
La Plataforma per l'Alliberament
i la Sobirania de l'Iraq, com a membre actiu de la Plataforma
Aturem la Guerra, s'afegeix a la Convocatòria Internacional
feta pel moviment antiguerra, impulsada a Catalunya per la Plataforma
Aturem la Guerra, i convida als catalans i les catalanes a participar
de la jornada de Boicot preventiu del dia 19 de març,
i a sortir al carrer el proper 20 de març, amb motiu del
1r aniversari de l'inici de la invasió de l'Iraq. En solidaritat
amb l'Iraq i Palestina.
Notas:
1. Algunes
de les persones que promouen aquest manifest són: Jaume
Botey, Merche Busquets, Jordi Cantero, Mai Cobos, Francisco Esteban,
Pilar Massana, Ana Palma, Josep Ma. Pijuán y Rosa Vinyolas.
2.  Full d'adhesió al Manifest constituent
de la PASI
Manifiesto constituyente
de la Plataforma Catalana por la Liberación y la Soberanía
de Iraq
La ocupación
es ilegal. Resistir no es terrorismo
PASI
/ CSCAweb: 23-02-04
Las personas y los colectivos
firmantes, representantes de diversos ámbitos sociales,
políticos y asociativos, no queremos permanecer impasibles
ante la ocupación de Iraq y por este motivo hacemos público
el presente manifiesto.
En el último año
hemos vivido la primera etapa de la guerra global permanente
iniciada y promovida por el gobierno imperialista de EEUU que
ha culminado en la ocupación de Iraq. La invasión
ha contado con el apoyo incondicional de los gobiernos británico
y español, que decidieron la guerra en la reunión
de las Azores, y que han dejado patente la inoperancia de los
organismos internacionales. Estamos presenciando la perversión
de conceptos como humanitarismo, democratización o protección
de los derechos humanos, términos que sólo sirven
para argumentar y justificar las agresiones militares y los intereses
económicos.
La inmensa mayoría de
la ciudadanía, catalana y española, se manifestó
en contra de la intervención militar contra Iraq, y de
la complicidad del gobierno español con el de EEUU. El
presidente José María Aznar ha implicado a España
en una guerra con el desacuerdo de todas las fuerzas parlamentarias
y, lo que parece más grave todavía, conociendo
el rechazo patente y manifiesto de un enorme sector de la población,
protagonista de movilizaciones multitudinarias sin precedentes.
La ocupación de Iraq
ha comportado la destrucción y el expolio del país,
especialmente de su principal recurso natural, el petróleo,
pero también de un patrimonio cultural de incalculable
valor, pérdida irreparable para toda la humanidad. Estamos
ante una invasión en el más puro estilo colonial,
con dos objetivos muy bien definidos, el económico de
una parte, y el geoestratégico de la otra. No se nos escapa,
pues, la relación de esta invasión con otro conflicto
regional, la ocupación de Palestina: no son conflictos
diferentes, si no cara y cruz de una misma moneda de intervención
en Oriente Medio, donde está claro que la inserción
física, militar, comercial y política de Israel
en la zona son objetivos prioritarios.
La anulación de Iraq
se perseguía desde el año 1990 mediante el control
estratégico, militar y económico que suponía
el embargo. La ocupación no representa más que
la culminación de éste proceso de anulación
de un país con un enorme potencial en la región,
pero que resultaba muy incómodo a los intereses occidentales.
El Iraq de antes de las sanciones era un país con un nivel
de desarrollo humano medio, pero las resoluciones dictadas por
Naciones Unidas durante todos estos años no han conseguido
evitar el desastre y el genocidio de todo un pueblo, del que
han muerto un millón y medio de personas por la falta
de agua potable, alimentos y medicinas. Ésta situación
había sido comprobada por la Plataforma Catalana por el
Levantamiento de las Sanciones a Iraq (PASI), que venia denunciando
de forma reiterada los efectos del embargo en la población
civil, y los oscuros intereses que mantenían esta política
de sanciones.
La nueva situación de
ocupación de Iraq y el incremento de la resistencia contra
el invasor han llevado a la PASI a hacer una reconversión
que se ajuste a las nuevas necesidades del pueblo iraquí.
Por esto, las persones y colectivos integrantes de la PASI hemos
decidido impulsar la creación de la Plataforma Catalana
por la Liberación y la Soberanía de Iraq, como
un hilo de continuidad respecto de la etapa anterior de apoyo
al pueblo iraquí. Nuestro compromiso continúa siendo
político, manifestando nuestra condena a la invasión
de una país soberano y nuestro apoyo a la resistencia
iraquí, que no hace más que ejercer un derecho
reconocido internacionalmente, como es el de defender su país
ante una invasión extranjera.
Por todo lo expuesto hasta
ahora, los colectivos y las personas que integramos la Plataforma
Catalana por la Liberación y la Soberanía de Iraq:
Denunciamos la ocupación de Iraq, su destrucción,
el desmantelamiento premeditado de toda la estructura civil y
el expolio económico y cultural de que ha sido víctima.
Denunciamos el uso de armas prohibidas por tratados
internacionales. En Iraq se han utilizado, una vez más,
bombas de fragmentación y armamento con uranio empobrecido,
las consecuencias del cual serán sufridas por la población
civil iraquí durante centenares de años.
Denunciamos la complicidad del gobierno español
en la ocupación y reclamamos el retorno inmediato de las
tropas españolas desplegadas en territorio iraquí.
Denunciamos la situación que sufren los
y las iraquíes, agravada por la inestabilidad y la inseguridad
que provocan los invasores, ejecutores de la represión
propia de las fuerzas ocupantes que han abocado al país
a una inminente guerra civil.
Denunciamos la detención indiscriminada
de miles de personas iraquíes por parte del ejército
invasor, y aprovechamos para recordar también la situación
irregular de los prisiones afganos retenidos en Guantánamo.
En ambos casos se niega a los prisiones tanto defensa legal como
acusación formal, lo cual representa una vulneración
de los más elementales derechos humanos y, por descontado,
de la regulación internacional en material de prisioneros
de guerra.
Denunciamos los enormes intereses económicos
escondidos tras la "reconstrucción" del país
por parte de una élite de empresas transnacionales en
las que tienen descarados beneficios muchos integrantes de la
Administración Bush.
Denunciamos la complicidad del Consejo de Gobierno
interino iraquí que no tiene ninguna competencia real
y que está sometido al dictado e intereses de la Autoridad
Provisional de Coalición (APC) dirigida por el procónsul
Bremer.
Esperamos y deseamos ver a George W. Bush, Tony Blair y
José María Aznar ante un tribunal internacional,
acusados por crímenes de guerra y por genocidio. Y mientras
esto pasa, confiamos en que la ciudadanía española
expresará en las urnas la opinión que les merece
la sumisión del Partido Popular español al gobierno
de EEUU.
Finalmente, exigimos
el retorno de la soberanía al pueblo iraquí, único
legitimado para decidir sobre su futuro, y reivindicamos su derecho
a defenderse por los medios de que disponga ante el ejército
invasor. Ante una ocupación ilegal, resistir no es terrorismo.
Por un Iraq libre y soberano
Fuera las fuerzas de ocupación de Iraq
La Plataforma per l'Alliberament
i la Sobirania de l'Iraq, como miembro activo de la Plataforma
Aturem la Guerra, se suma a la convocatoria internacional hecha
por el movimiento internacional contra la guerra e impulsada
en Catalunya por Aturem la Guerra, e invita a los catalanes y
las catalanas a participar de la Jornada de Boicot Preventivo
del día 19 de marzo y a salir a la calle el próximo
20 de marzo con motivo del primer aniversario del inicio de la
invasión de Iraq, en solidaridad con los pueblos iraquí
y palestino.
|
