COMUNICAT
DE PREMSA
18 de novembre
de 2004
Catalunya,
trista protagonista del darrer butlletí sobre Espanya d´Amnistia Internacional
El darrer butlletí sobre Europa
d´Amnistia Internacional (Índex AI: EUR 01/005/2004) inclou, en l´apartat sobre
Espanya, alguns fets molt preocupants en relació amb la situació dels
drets humans a Catalunya. La impunitat que en moltes ocasions ha criticat AI es
fa palesa en dues resolucions judicials: en la primera, l´Audiència Provincial
de Girona, absolia a 14 Mossos d´Esquadra acusats d´infligir tortures a Driss
Zraidi. En la segona, el Tribunal Europeu de Drets Humans, sentenciava que el
Govern espanyol no havia investigat amb la necessària diligència les tortures
que van patir 15 persones a Barcelona durant l´any 1992. Altres fets
destacables han estat la investigació judicial sobre les tortures que va patir
Jordi Vilaseca i la situació de les presons catalanes.
Violència
racista. Al maig de 2004, l´Audiència Provincial de Girona va
dictar una preocupant sentència que absolia per manca de proves a 14 Mossos
d’Esquadra acusats d’infligir tortures i maltractaments al ciutadà marroquí
Driss Zraidi a la comisaria de Roses (Girona) l’agost de 1998. El tribunal va
reconèixer que Driss Zraidi havia resultat lesionat, amb tres costelles
fracturades, i que va trigar 50 dies a recuperar-se. El Tribunal també va
reconèixer, en funció de les gravacions de veu, que s´havien proferit insults
racistes com “porc marroquí, et matarem”, però els agents van negar tota
culpabilitat i el Tribunal es va declarar incapaç d’identificar els autors i va
absoldre els 14 mossos d´esquadra acusats. Paradoxalment, la sentència retreu
la “pressió psicològica” que van patir els Mossos d’Esquadra per part de la
brigada d´afers interns que va investigar el cas. La Consellera d´Interior,
Montserrat Tura, va mostrar-se sorpresa davant la sentència i va sol·licitar la
revisió al Tribunal Suprem.
Maltractaments
a les presons catalanes. Al gener de 2004 es va obrir
una investigació judicial a la presó de Brians (Barcelona) sobre les denúncies
que inculpaven a quatre funcionaris de presons d’haver colpejat brutalment la
nit del 4 de gener al pres Manuel Valencia Jorge, que va morir. El 30 d´abril
de 2004, a la presó de Quatre Camins (Barcelona), el subdirector del
centre, Manuel Tellón, va resultar ferit de gravetat durant uns aldarulls. Al
juliol, el Departament de Justícia de la Generalitat va enviar al fiscal un
informe en el qual s’admetia que un màxim de 26 presos havien estat maltractats
pels funcionaris de presons durant el restabliment de l’ordre o el posterior
trasllat a altres presons després dels aldarulls del 30 d´abril. Altres
fonts xifren en més de 70 els presos que van ser maltractats.
Presumptes
tortures a un detingut en règim d’incomunicació. Continua la
investigació judicial sobre el cas de Jordi Vilaseca Cantacorps, detingut a
Lleida l´abril de 2003 en aplicació de la legislació antiterrorista per
presumptes actes de violència al carrer. Jordi Vilaseca va al·legar que, mentre
estava incomunicat a Catalunya, va ser maltractat per agents dels Mossos
d´Esquadra i de la Policia Nacional; va afirmar que van obligar-lo a romandre
durant 15 hores sense menjar ni beure, dempeus o agenollat, que el cridaven
cada cop que es movia i que el van amenaçar amb violar la seva núvia. Reclòs en
règim d’incomunicació durant cinc dies, va patir deshidratació i esgotament
fins que va perdre el coneixement i va haver de ser traslladat a l’unitat de
vigilància intensiva durant tres dies. Finalment, el van alliberar sota fiança.
Al juny, un jutge instructor de Lleida havia cridat a declarar un dels màxims
responsables de la Brigada d’Informació de la Policia Nacional en relació amb
el cas en qualitat de testimoni i a alguns agents dels Mossos d’Esquadra en
qualitat d’imputats.
El
Govern espanyol, condemnat pel Tribunal Europeu de Drets Humans. La
Cort d´Estrasburg va sentenciar unànimement que el Govern espanyol havia violat
l´article 3 de la Convenció Europea de Drets Humans, que prohibeix la tortura o
el tracte inhumà o degradant, pel que fa a l’obligació dur a terme una
investigació oficial efectiva en relació amb les al·legacions de tortura de 15 catalans. Tots ells afirmaven haver patit
tortures físiques i psicològiques tant en el moment de la seva detenció com en
el període que va durar la reclusió a mitjans de 1992. Entre les pràctiques a les quals van ser sotmesos, hi ha cops,
asfíxia, simulacres d’execucions i, en alguns casos, descàrregues
elèctriques. El Tribunal, en la sentència, condemna a Espanya a indemnitzar amb
8.000 euros a cadascun dels quinze demandants per danys morals i amb 12.009
euros per les costes processals.
Informació
general
El Comitè contra la Tortura de Nacions Unides, el Comitè Europeu per a la Prevenció de la Tortura i el Relator especial sobre la qüestió de la tortura de Nacions Unides, després de la seva visita a Espanya el 2003, han demanat reiteradament al Govern espanyol que s’elimini el règim d’incomunicació o que s’assegurin totes les garanties pels detinguts, sense limitar els drets d’assistència lletrada i mèdica de lliure elecció i que s’enregistrin totes les sessions dels interrogatoris per tal d’evitar falses denúncies o situacions d’abusos.
Així mateix, la secretària general d´AI,
Irene Khan, va lliurar el mes de juny d´enguany, les preocupacions i les
recomanacions de l’organització sobre els drets humans a Catalunya al president
de la Generalitat, Pasqual Maragall, i al vicepresident del Parlament de
Catalunya, Ramon Camp. En les reunions que va mantenir amb tots dos dirigents
va instar-los a elaborar, implementar i avaluar un pla autonòmic de drets
humans que faci front als problemes concrets com els maltractaments per motius
racistes a mans dels agents de seguretat, la situació de les presons i les
tortures i els maltractaments a detinguts en règim d’incomunicació.
Podeu trobar el Butlletí sobre Europa d´Amnistia Internacional a http://web.amnesty.org/library/index/esleur010052004
Més informació sobre el cas de
Driss Zraidi, a l´informe España, Crisis de identidad: tortura y malos
tratos con componente racista a manos de agentes del Estado, en el
qual es recullen més de 400 casos de tortures i maltractaments contra
persones immigrades, http://web.amnesty.org/library/index/esleur410012002
Si voleu entrevistar a un portaveu o més informació,
poseu-vos en contacte amb:
Jesús García. Responsable de l´Àrea de Comunicació -Amnistia Internacional
Catalunya-
Tel. 93.209.35.36 / 665.90.85.49. comunicacio@ai-cat.org