El MUCE per un nou Acord Social per a l'educació a Catalunya
Maig de 1999

El debat que va precedir l’aprovació de la LOGSE va generar grans expectatives en la comunitat educativa pel que podia suposar socialment la nova ordenació del sistema educatiu. Aquest fet va representar la materialització de les aspiracions socials d’aconseguir a la fi un ensenyament públic de qualitat.
El compromís de l’escola pública amb la posada en marxa de la reforma educativa, de la seva experimentació, de la renovació pedagògica, va fer que aquesta esdevingués el model d’escola de qualitat que més podia apropar-se a les expectatives socials creades.
L’ampliació de l’edat d’escolarització obligatòria, que responia a la demanda social de consecució d’uns mínims objectius educacionals per al conjunt de tots els nois i noies fins als 16 anys, juntament amb la transmissió d’uns valors que permeten la integració de les persones en una societat plural, tot desenvolupant la capacitat d’exercir de manera crítica els drets democràtics de llibertat, tolerància i solidaritat, constitueix un dels canvis més positius del nou sistema educatiu.
Un nou sistema educatiu que ha de possibilitar, a partir de la diferència, un tractament igualitari de tot l’alumnat que permeti combatre les desigualtats socials també des de l’ensenyament. La igualtat d’oportunitats ha de ser un dels trets d’identitat d’aquesta nova escola, que ha de respondre a les noves necessitats socials. A les portes del segle XXI l’ensenyament ha de donar la possibilitat als ciutadans i ciutadanes de rebre allò que necessiten i aportar el millor que tenen.
Però el canvi més significatiu que planteja la nova ordenació del sistema educatiu és la transformació d’una educació selectiva, on la promoció es basava en la selecció de l’alumnat, cap a un sistema comprensiu que ha d’oferir els aprenentatges fonamentals durant tot l’ensenyament obligatori, utilitzant les estratègies necessàries i respectant la diversitat, de forma que permeti a tothom assolir els mateixos objectius.
La política educativa del Departament d’Ensenyament, durant els darrers anys, ha representat un pas enrere en les expectatives de l’ensenyament públic català, que no ha rebut el suport necessari per avançar, tant des d’un punt de vista quantitatiu com qualitatiu.
Els aspectes fonamentals que no han comptat amb el compromís de la Generalitat de Catalunya, han estat i són: l’increment de les despeses de funcionament dels centres per adequar-les a les noves necessitats, una aposta seriosa en nous programes de formació del professorat, l’avenç en els drets democràtics potenciant la participació, un pla seriós que permeti tant la remodelació dels centres que ho necessitin com noves construccions, un augment dels serveis educatius per garantir una veritable integració educativa i social de l’alumnat amb necessitats educatives especials i la generalització dels PGS en els centres de secundària. Però, molt més decisiva ha estat la voluntat política de desvirtuar el sistema públic educatiu amb la perversió que s’està fent d’un procés de matriculació que permet que els centres privats concertats seleccionin l’alumnat, convertint la doble xarxa de centres sostinguts amb fons públics en un sistema selectiu que traeix l’esperit fonamental de la LOGSE.

En aquests moments, doncs, cal fer un pas endavant que permeti la consolidació del servei públic d’educació i, amb aquest objectiu, el Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE), en la seva feina de representació i d’interlecutor de l’ensenyament públic,

proposa:

1. Increment de les partides pressupostàries dedicades a l’ensenyament, amb l’objectiu d’arribar al 6% del PIB.
2. Revisió consensuada del Mapa Escolar i dels itineraris pedagògics, amb el compromís, mentrestant, de no concertar noves línies en llocs on, simultàniament, no se’n donen o es tanquen grups públics.
3. La modificació del Decret de matriculació, amb l’exigència al Departament que presenti immediatament una proposta per a negociar amb la comunitat educativa i les administracions locals que garanteixi:
   • El compliment del Decret de requisits mínims i la igualtat de tracte per a tots els centres educatius sostinguts amb fons públics.
   • La participació de l’administració local i de la comunitat educativa en els processos de preinscripció i matriculació, en el seu seguiment i en el seu control.
   • La matrícula única per a tot l’ensenyament obligatori i l’establiment d’itineraris educatius entre els centres de primària i secundària.
   • La modificació de les actuals Comissions d’Escolarització, ampliant-ne les seves funcions i competències. Dotar de recursos i potenciar el seu paper en el procés de matriculació, convertint-les en comissions permanents que vetllin pel compliment del principi d’igualtat d’oportunitats i que intervinguin davant possibles transgressions o problemes en la seva aplicació.
   • L’establiment dels mecanismes necessaris per evitar la concentració d’alumnat amb necessitats educatives especials en determinats centres.
4. Donar resposta a les noves demandes educatives.
   • Generalitzar l’oferta pública de 0 a 3 anys a partir de la presentació d’un pla que contempli una oferta en totes les comarques de Catalunya.
   • Integració efectiva de la formació reglada de persones adultes al Departament d’Ensenyament i garantir els recursos tant humans com econòmics per poder impartir el Graduat de Secundària en les localitats on hi hagi demanda.
   • Impulsar la creació de centres integrats de FP que ofereixin Formació Professional específica, ocupacional i contínua.
   • Garantir una àmplia oferta de PGS des dels centres de secundària que doni resposta a l’alumnat que no pugui superar l’ESO.
   • Increment de l’oferta de nous Batxillerats nocturns per cobrir la demanda existent.
   • Creació d’quips interdepartamentals, amb participació de les administracions locals, per atendre les problemàtiques que depassen l’àmbit estrictament escolar.
5. Programa específic per atendre les diverses realitats educatives de Catalunya que facilitin la integració de l’alumnat.
   • Definició de zones d’atenció educativa preferent dotant-los dels recursos compensatoris necessaris.
   • Increment de recursos humans, materials, organitzatius i pedagògics en els centres docents públics, i dels Serveis i Programes Educatius (EAPs, CREDAs, Compensatòria, ...) per atendre l’alumnat amb NEE i per garantir l’atenció a la diversitat.
   • Dotació d’aules taller i UACs, entre altres recursos, que permeti abordar la integració de l’alumnat en tots els centres públics que ho precisin en funció del Projecte Educatiu de Centre.
   • Increment de les dotacions de UEE en conveni amb les Administracions locals.
   • Increment d’hores per al tractament de la diversitat.
   • Increment dels Serveis Educatius i d’assistents/es socials.
6. Qualificació de l’ensenyament.
   • Revisar el pla plurianual d’inversions per garantir-ne el seu compliment a l’any 2000.
   • Increment de les despeses de funcionament dels centres docents tot incorporant-hi les quantitats necessàries que garanteixin el manteniment dels equipaments i instal·lacions i possibilitin avançar cap a la gratuïtat efectiva de l’educació.
   • Reducció de les ràtios d’alumnat a l’ESO a un màxim de 25 per aula i autorització de nous grups en centres públics, amb la corresponent dotació, quan la demanda de matrícula superi aquesta ràtio.
   • Negociació d’un pla de dotació de material informàtic, de connexió a la xarxa telemàtica i de material multimèdia a tots els centres de Catalunya que ens permeti entrar en el segle XXI responent als reptes de la societat del coneixement.
   • Establiment d'un pla per generalitzar l'ús de la biblioteca-mediateca a tots els centres educatius de la xarxa pública, dotant-los dels equipaments materials necessaris i reconeixent la figura del responsable de la biblioteca-mediateca, a cada centre i amb una dedicació suficient.
7. Definició i dotació de noves figures professionals que rendibilitzin al màxim la dedicació pedagògica dels i les docents.
   • Dotar de personal d’administració els centres de primària i incrementar-lo, allà on calgui, en els centres de secundària.
   • Noves figures professionals, com auxiliars de biblioteca, auxiliars de l’aula d’informàtica, monitor d’acollida...
8. Reconeixement dels drets democràtics de l’alumnat que els permeti participar en la gestió dels centres i els faciliti els mitjans necessaris per organitzar-se i expressar-se.
9. Dotació de recursos suficients per adquirir material curricular, tot respectant l’autonomia dels centres.
10. Garantia del caràcter laic de l’ensenyament públic. Retirada del Projecte de Decret que modifica determinades disposicions reguladores de l’ordenació curricular de l’ESO i el Batxillerat, el qual que vol introduir la religió com a crèdit comú alternatiu a l’ètica.

MARC UNITARI DE LA COMUNITAT EDUCATIVA
FAPAC, Federació de MRPs, USTEC·STEs, CC.OO, UGT, SE, AJEC, ACE/AEP