MARIA BLASCO LÓPEZ. ASSEMBLEA DE DONES D'ELX

Després de la Conferència de Pequín

Abans de la IV Conferència sobre la dona que es celebraria a Pequín, sota el títol de 'Acció per la igualtat, el desenvolupament i la pau', ja sabíem moltes coses. Sabíem que aquesta Conferència Internacional, com tantes altres (sobre el medi ambient, sobre població i desenvolupament, sobre els drets humans...) serveixen per a molt poc ja que, a banda que els acords a què s'hi arriba són massa generals, i per tant ambigus, no són vinculants, és a dir, subscriure els acords no obliga a cap estat a portar-los endavant, només suposen una recomanació de polítiques a seguir.

Sabíem que en cap moment no es qüestionaria l'economia de mercat imperant, que afavoreix l'empobriment progressiu de cada vegada major nombre de persones, entre les quals són majoria les dones. Com tampoc no es parlaria del deute extern, que obri l'abisme cada vegada més gran entre països rics i països pobres. Servesca com a exemple que dels 2.800 milions de dones en el món, només 600 milions es troben als països desenvolupats i que, segons dades de l'ONU, ha hagut un augment de la pobresa en les dones d'un 47% des de 1970 fins el 1988. Sabíem que no es permetria qüestionar la política militarista internacional (despeses militars, producció i tràfic d'armes...), encara que en aquesta Conferència de Pau era un dels tres temes principals. Les despeses militars afecten directament els recursos que en cada país s'han d'usar per promoure el desenvolupament de la societat civil en general i el benestar de les dones en particular; com també afecten directament o indirecta els conflictes armats actuals que fan que un gran nombre de persones (majoritàriament dones i infants) es vegen desplaçades o refugiades, situacions en les quals els drets humans ha estat reconeguda en la Conferència, encara que en cap moment no s'ha criticat la inoperància i la parcialitat de l'ONU en la resolució d'aquests conflictes.

També sabíem que el fonamentalisme religiós (catòlic i musulmà) formaria una barrera per tal de frenar alguns drets de la dona, qüestionant-los com a drets humans (drets reproductius, dret a la llibertat sexual...). És prou simptomàtic que el juny passat la Santa Seu celebrara a Roma una reunió amb tres organitzacions islàmiques internacionals amb l'objectiu de preparar la Conferència de Pequín.

Hem sabut que en aquesta Conferència no solament no s'ha avançat massa respecte de l'anterior, celebrada a Nairobi el 1985, sinó que a més s'ha qüestionat drets ja subscrits en anteriors conferències internacionals (en la de Viena el 1994, sobre els Drets Humans, es reconegueren els drets de la dona com a tals; els drets reproductius foren subscrits en la Conferència sobre Població i Desenvolupament el 1994 a El Caire).

Per una altra banda ens sorprèn aquest creixent interès de l'ONU per les ONGs: per a legitimar la Conferència...? Descobriment retardat de la moda de les ONGs i de la seua importància política...? Ja sabem que el paper de les ONGs ha estat fer recomanacions a la conferència oficial, però la seua influència ha estat mínima, si no nul.la i el que sí sembla preocupat, i no pas sorprenent, és el que s'haja qüestionat si les associacions feministes podien tenir la categoria d'Organització No Governamental.

Aleshores per a què ha servit la IV Conferència sobre la dona?

Ha servit, i des d'aquesta perspectiva ens hem plantejat la nostra participació en el foro alternatiu des de la Coordinadora Estatal d'Organitzacions Feministes, per a un debat internacional on hem pogut conèixer distints punts de vista, preocupacions, reflexions tant pel que fa a grups de dones concrets com a xarxes internacionals molt especialitzades en el tema de la dona. El nostre interès ha estat més en el debat que s'ha produït que no pas en la pròpia conferència.

Ha servit perquè, a través dels mitjans de comunicació, coneguérem quina és la situació de la dona en alguns punts concrets del món.

Ha servit perquè coneguem algunes estadístiques esgarrifadores, facilitades per l'ONU, però que no deixen de ser pinzellades sobre la situació mundial de la dona.

Però per al que sí ens hauria de servir és per saber que aquestes conferències internacionals de la dona i els temes tractats o subscrits en elles no són més que algunes de les reivindicacions feministes que la societat ja comença a reclamar com a seues, però que són fruit d'una lluita de les dones. La situació de ple dret en una societat on encara la vida d'algunes dones pot estar en perill pel fet de demanar el divorci, on diàriament es produeixen denúncies per maltractaments o violacions, on les 3/4 parts de l'activitat de les dones és treball no remunerat. Ja hem vist que són moltes les qüestions pendents; si no continuem lluitant existeix el risc de tornar enrere, i això és un luxe que no ens podem permetre.