El drama de l'expulsió de la població palestina de la seua pròpia terra dura ja quasi 60 anys. Tants com resolucions de Nacions Unides incomplides per l'ocupant, Israel.
La invasió israeliana de Líban amb l'excusa de la captura de dos soldats israelians per part d¿Hezbolá a mitjans dels passat mes de Juliol, ha deixat un rastre devastador i d'horror en termes de vides humanes, destrucció d'habitatges i infrastructures. Mentrestant, durant el període que es va perllongar la barbàrie, el desinterès informatiu ha eclipsat la contínua i intensa violència estructural exercida per Israel sobre la població Palestina. Continus atacs sobre Cisjordània i Gaza, la població dels quals està sent literalment escanyada pel bloqueig, segueixen deixant un insuportable rastre de morts; 10000 presos segrestats de les seues llars es troben en presons israelianes, entre ells membres del Govern legítim i la meitat de l'Assemblea Legislativa; l'avanç continu d'expropiacions, a la calor de la construcció d'un Mur declarat il¿legal que asfixia pobles, s'apropia dels recursos, fent erms els camps de cultiu i permetent ampliar les colònies sionistes; mentre es manté l'embargament econòmic israelià, i la retirada del suport de la Unió Europea.
Cal denunciar que la qüestió palestina i el control dels recursos naturals de la regió són els elements centrals sobre els quals gravita la dinàmica ideològica, econòmica i militar de l'actual model imperialista, que no para de destruir societats i és capaç de massacrar als pobles que, sobre la base d'un dret legítim, es resisteixen al nou Gran Orient Mig reordenat segons els patrons d'Estats Units i Israel i els seus aliats. Denunciem igualment el comportament de les Nacions Unides i de la Unió Europea que han actuat d'una forma parcial, amb lentitud i només quan s'ha aconseguit el beneplàcit d'Israel a l'hora de portar a terme una resolució. És a dir, al mateix temps que s'és molt bel¿ligerant en alguns casos, en uns altres es fa cas omís del compliment de les seues pròpies resolucions.
L'interrogant fonamental que han de plantejar-se Israel i el seu poble és aquest: estan disposats, jurídicament, a assumir els drets i les obligacions de ser un país com qualsevol altre, i renunciar a aqueixes afirmacions impossibles sobre la propietat de la terra i el Gran Israel per les quals han lluitat des del principi tots els polítics israelians, els seus pares i els seus soldats? En 1948, a les palestines els va ser furtada el 78 % de la seua terra i en 1967 van perdre el 22 % restant, Isarel ha atacat i envaït territori egipci, libanès i siri ¿del qual manté ocupats els estratègics Alts del Golán- . Fins a quan es permetrà aquesta situació d'impunitat?. La comunitat internacional ha d'imposar a Israel unes fronteres que respecten el dret palestí a tenir un estat propi amb capital a Jerusalem i que reconega el dret a la tornada de tots els refugiats, inclosos els del 1948. Fins a ara, l'única cosa que hem escoltat és que les palestines han de renunciar a la violència i condemnar el terror. És que mai s¿exigirà a Israel res important, és que pot seguir fent el mateix que fins a ara, sense pensar en les conseqüències? Aquesta és la pregunta fonamental que ha de fer-se sobre la seua existència: si és capaç de seguir avant sent un Estat com tots els altres, o si haurà d'estar sempre per damunt dels deures i les limitacions de tots els altres Estats del món.
L'alt el foc no és sinònim de pau justa.
La presència dels cascos blaus no pressuposa la consecució d'unes premisses mínimes per a la pau; al contrari, denunciem que la seua tasca principal se centrarà a intentar desarmar i desmobilitzar a la resistència popular libanesa. Aquesta estratègia emmarcada en l'intent de la Unió Europea de recompondre, de la mà dels EUA, la seua presència en Orient Mitjà, i de la qual participen, al costat del govern de Rodríguez Zapatero, el conjunt de les forces parlamentàries, no fa més que consolidar les bases per a nous episodis d'agressions imperialistes en l'Orient Mitjà.
Les contradiccions salten a la vista: mentre en Palestina l'ocupació israeliana avança, la Unió Europea manté subscrit un Acord preferencial d'Associació per a intercanvis comercials amb Israel, a pesar que en el mateix s'estableix un procediment que, davant la vulneració dels drets humans, permetria suspendre'l. Demanem accions com les quals es van prendre contra l¿apartheid de Sudàfrica.
Reclamem accions concretes contra l'ocupant israelià, més enllà de les retòriques i buides declaracions de bones intencions i propostes de solucions que depenguen de la voluntat de l'agressor israelià. Reclamem solucions basades en l'aplicació de la legalitat internacional per part de la comunitat internacional per a canviar la realitat d'opressió en la qual viu el poble palestí.
Fem una crida a la ciutadania perquè pressione contra la impunitat d'Israel i en favor d'una pau justa en Orient Mitjà participant en la manifestació del Dissabte 7 d'Octubre.
Per una pau justa!