El nostre sacrifici és conscient; quota per a pagar la llibertat que construïm. Ernesto Guevara

El 18 de juliol de 1936 la lluita de classes en l’Estat Espanyol es radicalitzava: el capital, de la mà del feixisme, no permetria que la classe treballadora continuara avançant en la intermitent revolució democràtica que havia començat el 1931 i, especialment, avançava des de la victòria del Front Popular al febrer de 1936.

Aquell any de 1936 va començar la Guerra Nacional Revolucionària de la classe treballadora de l’Estat Espanyol per a aconseguir la seua independència econòmica, política, ideològica… i així deixar de ser subsidiària de la burgesa.

La Història ens ha deixat grans exemples d’internacionalisme proletari, però sense cap dubte, per als militants comunistes de l’Estat Espanyol el paradigma són les Brigades Internacionals.

En els anys trenta, en els que el feixisme estava en auge a Itàlia i Alemanya, moltes persones d’aquells països van vindre exiliades a l’Estat Espanyol, en el que es respiraven aires de llibertat, i una vegada començada la Guerra s’allistarien en les files de la República. Alguns mesos més tard, ja amb gents provinents dels més distints llocs del globus, es formarien les Brigades Internacionals.

Aquells i aquelless brigadistes són un exemple enorme d’internacionalisme; són mostra d’una gran consciència i conseqüència, que els va fer vindre a lluitar i morir amb i per nosaltres. Homes i dones que van encarnar la lluita per la llibertat, que van ser llibertat en si mateixos.

Nosaltres, els i les militants dels Col·lectius de Joves Comunistes, no oblidem i tenim present l’exemple de solidaritat i d’internacionalisme proletari dels milers de brigadistes que van vindre ací, i igual que com els despedira La Pasionaria, diem: visquen els herois de les Brigades Internacionals!

Comissió de República dels CJC