La Jornadas comienzan el próximo martes día 10 de noviembre con la proyección del documental “La isla de Chelo”, acto en homenaje y reconocimiento a las mujeres que lucharon por la Libertad y la República.
En este acto contaremos con la autora del documental Odette Martínez (miembro del Centro de Investigación “Resistencia y Exilio” de la Universidad de París Oeste). También contaremos con la presencia de Francisco Martínez López - alias Quico (guerrillero superviviente de la Federación de Guerrillas de Galicia y León) testimonio vivo y directo de la historia de aquellos hombre y mujeres que lucharon hasta las últimas consecuencias por la Libertad y la República.
“La isla de Chelo” es un documental sobre los maquis y la guerrilla antifranquista. Recoge el testimonio de la guerrillera Consuelo Rodríguez López, conocida como Chelo.
Este primer acto se celebrará el martes 10 de noviembre a las 20 horas en la Sede Social del Ateneo Socio-Cultural “Viento del Pueblo” (C/ del Río n. 8 - bajo).

Resulta insòlit i hipòcrita el discurs que tracta de portar l’actual administració que recolza i fa complir el Bloqueig,  amb un president que acaben de regalar-li el Premi Nòbel de la Pau, mantinga  la seua política genocida, que ha sigut reconeguda una vegada més per la comunitat mundial com una gran vergonya per a la política exterior dels Estats Units, els que hui continuen la seua criminal pressió cap al govern i el poble cubà, sense entendre que la Gloriosa Revolució Cubana és un far de guia i hui més que mai s’enforteix per a construir una societat millor i ha rebut el respatler de 187 països del món sencer  que van votar a les Nacions Unides en contra del Bloqueig.

La Federació Mundial de la Joventut Democràtica, en el marc de les celebracions dels 50 anys de la Revolució Cubana,  en nom de totes les seues organitzacions membres, amigues i de tota la joventut progressista d’este món, expressa la seua enèrgica condemna, a l’injust i criminal Bloqueig, imposat pel Govern dels Estats Units en contra de Cuba, sumant-se  a la condemna mundial, exigint-li al govern nord-americà que complisca la resolució aprovada a les Nacions Unides i convoca tots els joves del món a continuar lluitant per aconseguir la total eliminació del Bloqueig  i l’alliberament dels Cinc Herois Cubans injustament empresonats a les presons de l’imperi.

Consell Coordinador /Buró Coordinador de la FMJD

Budapest, 28 d’Octubre de 2009

Els CJC amb motiu del nostre 7º Congrés, que tindrà lloc a Madrid els dies 5, 6 i 7, hem realitzat un web especial.

www.cjc.es/7congreso

Aquesta pàgina pretén ser un lloc de trobada entre els militants dels CJC, d’altres organitzacions i joves en general que estiguen interessades en els debats que es produiran en el major esdeveniment dels Col·lectius de Joves Comunistes. En ella podeu trobar els documents de debat, doncs volem promoure el debat amb uns i altres joves, donar a conèixer el nostre discurs i propostes, per a reforçar els nostres vincles amb el moviment juvenil i amb la joventut en general. A més al web trobareu una mica sobre la història dels CJC, el Tinta Roja especial Congrés… i moltes altres coses que anirem ampliant aquests dies.

Fes clic aqui per escoltar la cunya de ràdio

Jesús Contreras hizo una caracterización de la estrategia geopolítica de los ejércitos de los EEUU y la OTAN alrededor de las zonas “calientes” o susceptibles de engendrar movimientos populares, para controlar los recursos naturales (carbón, madera y petróleo), apropiarse del Amazonas y controlar los pasos geográficos para sus propios intereses. También ha denunciado la utilización de Estados títeres para entrenar y engendrar a los militares que protegerán los intereses de EEUU en los países donde tienen influencia (y asegurarse el éxito de eventuales golpes de Estado, como en Honduras) y la utilización de diversas “ONGs” y fundaciones de ayuda al desarrollo que sirven para justificar la implantación de bases militares por todo el continente y esconden detrás técnicas de control ideológico y de la población, así como la creación artificial de diversos movimientos “populares” bajo su control para suplantar y combatir a los movimientos revolucionarios y antiimperialistas.

Por último, Contreras ha resuelto diversas dudas sobre la relación del PCV y la JCV con el PSUV, el dilema que se planteó en su momento acerca de la integración en el mismo y el éxito que supuso el centralismo democrático en el debate colectivo para evitar lo que hubiera podido ser la pérdida de identidad ideológica de los y las comunistas de Venezuela, además de los diversos éxitos del papel del PCV y la JCV en la defensa de los intereses de la clase obrera dentro del proceso de revolución bolivariana.

La JCV es un gran referente ideológico y de compromiso militante de los CJC, hecho por el cual hemos organizado esta gira de actos para acercar al conjunto de la juventud a una visión que normalmente se muestra manipulada y ocultada, como es el caso de los procesos revolucionarios de latinoamérica y el pulso que mantiene con los intereses del imperio para lograr la emancipación plena de sus pueblos.

SABIES QUE AMB BOLONYA PAGUES MÉS PER UN PITJOR SERVEI?

El nou curs comença i Bolonya ja s’està implantat en nombroses carreres en les universitats de l’Estat Espanyol. A mesura que Bolonya es vaja implantant, hem de fer que la lluita creixe. I hi ha molts motius pels quals lluitar. Especialment, un dels grans problemes que presenta Bolonya, i que ja notem, és la pujada de taxes.

La introducció de criteris mercantils a la Universitat busca que, allò que hauria de ser un servei públic, siga un negoci rendible. La pujada de taxes no és més que una d’eixes formes de la busca de rendibilitat, fent que l’alumnat pague cada vegada més per la seua matrícula. D’esta manera, l’Estat disminueix la inversió en l’ensenyament universitari.

La taxes han anat pujant a poc a poc des dels últims anys, per a suavitzar psicològicament la pujada. De forma fosca i progressiva, la pujada de les taxes ha aconseguit no alçar sospites i, així, s’ha intentat frenar la mobilització de l’alumnat. No obstant això, està clar que les taxes són molt més elevades ara que fa 5 anys, en pràcticament totes les carreres.

El fet de que les taxes pugen no ha de fer-nos oblidar que la mateixa existència de taxes és un atac als nostres drets i a la nostra igualtat. Les taxes existeixen ací i ara, però en alguns països, encara hui, estan prohibides, per a facilitar l’accés a l’educació universitària.

Per això, no hem de cridar únicament “No a la pujada de taxes”, hem de dir contundentment “Educació gratuïta”.  Els estudiants hem de lluitar per una educació genuïnament pública, que cobrisca transport, material d’estudi, llibres,…

Bolonya també inclou un nou sistema de crèdits, es passa del crèdit actual al crèdit ECTS que computa tant les hores empleades en les classes (teòriques i pràctiques) com les hores empleades a fer treballs, pràctiques i estudiar que es fan a casa. El que abans era gratis, ara ho paguem amb els nostres crèdits.

A més, el nou sistema de grau-postgrau suposa una reducció de continguts en el grau, per a forçar que es cursen postgraus que completen la formació. Estos postgraus tenen preus alts (més barreres econòmiques per a l’alumnat) i places reduïdes, la qual cosa suposa un autèntic deliri quan el postgrau és necessari per a l’exercici d’activitats professionals (com és el cas del CAP). Bolonya elititza la universitat.

Però la cosa no acaba ací. Per als que aconseguisquen la llicenciatura, Bolonya és un pla europeu i al “homologar” titulacions crea per a les empreses una reserva de mà d’obra qualificada molt major. Les “oportunitats” que obri als llicenciats pesen poc en la balança, en comparació a la reducció relativa dels sous que significarà la competència en el mercat laboral amb les persones més formades de 26 països europeus.

Per als que vullguen accedir a l’Educació, Bolonya limita l’entrada d’estudiants a l’ensenyament superior, a través de barreres econòmiques. L’Estat Espanyol necessita reduir el número de llicenciats, perquè són innecessaris per als treballs amb menor titulació cap a la qual volen dirigir-nos. Més del 60% dels joves tenen una qualificació major a la del treball que exerceixen, però tindre un títol, generalment, implica sous superiors. Volen menys llicenciats, per a reduir sous, ja que no hi ha ocupació de qualitat.

La UE, al seu torn, és la causant que en l’Estat Espanyol no es necessiten llicenciats. L’estructura econòmica actual és conseqüència de la destrucció del teixit industrial i agropecuari que es va imposar des de la UE a Espanya en els 80. L’Estat Espanyol, segons la UE, ha de ser un país amb bones infraestructures per al turisme i el sector serveis, però no ha de fer barcos, acer, llet o cereals. Per això, ens condemnen a una ocupació precària i de baixa qualitat, per a la qual cosa la qualificació universitària és irrellevant.

És el moment de tornar a eixir al carrer, de tornar a mobilitzar-nos, si l’alumnat no lluita pels seus drets ningú ho farà, no permetem que acaben amb les conquestes aconseguides amb anys de lluita, no consentim que acaben amb el nostre dret a una educació pública, laica, gratuïta i de qualitat.

No a Bolonya!

Contra la pujada de taxes!

Contra la reducció de places!

Mobilitza’t!

COL·LECTIUS DE JOVES COMUNISTES

Desde los Colectivos de Jóvenes Comunistas de Orihuela reivindicamos al camarada comunista Miguel Hernández, ejemplo de compromiso consciente con la causa del pueblo.

Además de sus poesías, el camarada Miguel Hernández escribió innumerables crónicas de la Guerra Civil, acontecimiento que él y los intelectuales antifascistas no dudaron en situar políticamente como una guerra no sólo contra el fascismo sino contra el capital foráneo italiano y alemán, dándole así un contenido patriótico y socialista.

Poemas escribió sobre los Brigadistas Internacionales, a La Pasionaria o a Líster, a la Rusia Soviética…

Adelanta, español, una tormenta

de martillos y hoces: ruge y canta.

Tu porvenir, tu orgullo, tu herramienta

adelanta.

Frente a quienes recuperan un poeta en abstracto, o sólo sus versos iniciales en los que aún no se había liberado de las cadenas que le imponía su tiempo, olvidando al miliciano, al poeta y al intelectual comprometido, los CJC denunciamos esta forma de manipular y mentir y reivindicamos un poeta que dedicó su vida y obra a la causa de la clase trabajadora y la juventud.

¡Contra el olvido y la impunidad!

¡Por la memoria de las víctimas!

¡Por la memoria de Miguel Hernández!

CJC-Orihuela, 2009

orihuela@cjc.es

El 18 de juliol de 1936 la lluita de classes en l’Estat Espanyol es radicalitzava: el capital, de la mà del feixisme, no permetria que la classe treballadora continuara avançant en la intermitent revolució democràtica que havia començat el 1931 i, especialment, avançava des de la victòria del Front Popular al febrer de 1936.

Aquell any de 1936 va començar la Guerra Nacional Revolucionària de la classe treballadora de l’Estat Espanyol per a aconseguir la seua independència econòmica, política, ideològica… i així deixar de ser subsidiària de la burgesa.

La Història ens ha deixat grans exemples d’internacionalisme proletari, però sense cap dubte, per als militants comunistes de l’Estat Espanyol el paradigma són les Brigades Internacionals.

En els anys trenta, en els que el feixisme estava en auge a Itàlia i Alemanya, moltes persones d’aquells països van vindre exiliades a l’Estat Espanyol, en el que es respiraven aires de llibertat, i una vegada començada la Guerra s’allistarien en les files de la República. Alguns mesos més tard, ja amb gents provinents dels més distints llocs del globus, es formarien les Brigades Internacionals.

Aquells i aquelless brigadistes són un exemple enorme d’internacionalisme; són mostra d’una gran consciència i conseqüència, que els va fer vindre a lluitar i morir amb i per nosaltres. Homes i dones que van encarnar la lluita per la llibertat, que van ser llibertat en si mateixos.

Nosaltres, els i les militants dels Col·lectius de Joves Comunistes, no oblidem i tenim present l’exemple de solidaritat i d’internacionalisme proletari dels milers de brigadistes que van vindre ací, i igual que com els despedira La Pasionaria, diem: visquen els herois de les Brigades Internacionals!

Comissió de República dels CJC