Entrevista a Carmelo Suárez, secretario general del PCPE y cabeza de lista a las elecciones europeas

“El PCPE no está hoy en la lógica de la derrota, sino en la lógica del combate y de la ofensiva”

José Daniel Fierro
Rebelión

El Partido Comunista de los Pueblos de España (PCPE) se presenta a las elecciones al Parlamento Europeo del próximo 7 de junio bajo la consigna “Rompe las cadenas. Contra la Europa del Capital y la Guerra”. Su candidatura está encabezada por su Secretario General Carmelo Suárez, a quien Rebelión tuvo la oportunidad de entrevistar. (Segueix…)

NOTA BIOGRÀFICA D’ABEL PRIETO
Abel Prieto va nàixer a Pinar del Río (Cuba) en 1950, i va estudiar Lletres Hispàniques a la Universitat de l’Havana. Després d’exercir com a professor de literatura i passar per l’editorial de Lletres Cubanes, de la que arribaria a ser director, va ser anomenat president de la Unió d’Escriptors i Artistes i, més tard ministre de Cultura de Cuba, càrrec que exerceix des de 1997.

Abel Prieto va iniciar la seua carrera literària amb el premi de Conte de la Universitat de l’Havana, en 1969. Ha publicat els llibres de relats “Los bitongos y los guapos” (1980), “No me falles”, “Gallego” (1983) y “Noche de sábado” (1989), que va obtindre el premi de la Crítica. (Segueix…)

Andreu García Ribera entrevista al nostre camarada del PCPE Andreu Mas per al diari “El Otro País”

P- ¿Dónde y cómo conociste a Antonia, tu mujer?

R- En Parí. Ella tenía 18 años, vino a conocer la Ville Lumiere y a aprender francés y acabó uniendo su vida a la mía, organizada en el Partido Comunista y hablando el catalán meridional de los valencianos.

P- ¿y después de Franco?

R- A la muerte del dictador regresé al Estado español, aunque Alberto García Esteve me aconsejó que retrasara el regreso, que la Brigada Social seguía utilizando los archivos de la dictadura…..y los métodos. Fíjate si tenía razón Alberto, que el 9 de abril de 1977, el día de la legalización por Adolfo Suárez del PCE, la policía se presentó en casa de los padres de Antonia en Gijón preguntando por mí.

P- ¿Qué hiciste durante la llamada Transición?

R- En esos años participé activamente en la construcción de la Federación del Campo de CC.OO. Había muchos problemas por resolver: los salarios eran muy bajos todavía y más en comparación con el sector industrial, las mujeres en los almacenes de fruta eran explotadas por la consideración histórica de que el trabajo femenino es el segundo salario de la familia y por tanto puede ser más bajo, primaba el destajo, los accidentes eran frecuentes precisamente por los destajos, la eventualidad era la norma en el sector y nuestra gran batalla era el reconocimiento del carácter de fijos discontinuos a todos los que repitiesen campaña, los eventuales agrícolas estaban discriminados con respecto a otros trabajadores eventuales ya que no tenían acceso a la prestación contributiva por desempleo. A lo largo de la década de los 80 desarrollamos en el campo valenciano un movimiento huelguístico de gran intensidad, con una gran capacidad de movilización. La capacidad de lucha de las mujeres de los almacenes fue impresionante, cuando tomaban conciencia de su discriminación y daban el paso adelante se convertían en un torbellino imparable. Entre mis mejores recuerdos están los piquetes de huelga formados por autobuses de mujeres que abortaban decididamente cualquier intento de esquirolaje. (Segueix…)

Andreu García Ribera entrevista al nostre camarada del PCPE Andreu Mas per al diari “El Otro País”

“El Otro País” se ha acercado a Carlet, localidad de la Ribera Baixa valenciana para recoger el testimonio de una vida consagrada a la lucha por los derechos de los trabajadores y contra la dictadura del capital, ya sea bajo las formas explícitas del fascismo o soterradas bajo la celosía de las instituciones de la democracia burguesa. Andreu Mas es un veterano camarada con el que he tenido el honor de compartir algunos episodios de su intensa trayectoria vital: durísimas huelgas en el campo del País Valencia, viajes a Euskal-Herria cargados de ilusión y de proyectos, horas de trabajo sindical y discusión política, siempre a contracorriente. Conjugando análisis y acción en su inmensa humanidad física y anímica.

Decenas de cantos al ejército del Ebro, a lo que le dijo el jornalero al amo, a desalambrar tierras que no son ni tuyas ni mías, ni de éste o de aquel, de tragos fraternales y lecciones de conciencia de clase han tejido una amistad que la distancia no ha podido difuminar. En los momentos amargos, recordar a Andreu Mas es una inyección de optimismo y jovialidad, también de firmeza ideológica.

Sus raíces obreras, republicanas y nacionales conformaron la identidad ética de Andreu, un patrimonio que nunca dilapidó y acrecentó con el decurso de los años. Lo conocí cuando él ya era un veterano militante comunista y un dirigente sindical, fue en 1985 en un mitin contra la política neo liberal de Felipe González, advirtiéndonos de los peligros de la política agraria de la Comunidad Europea, “El Mercat Comú es el comú del mercats”, repetía, jugando con la polisemia que en catalán significa comú; común y retrete público. (Segueix…)

Nuestro diario hermano “Tribuna Popular” entrevista en exclusiva a James Petras:

Caracas, Tribuna Popular TP/Modaira Rubio/FDA.- El connotado intelectual ofreció una entrevista exclusiva para Tribuna Popular y Debate Abierto en donde se refirió a temas cruciales para la actual etapa del proceso revolucionario venezolano.

Modaira Rubio MR: Estimado profesor James Petras agradecemos el valioso tiempo que nos ha concedido para hacerle algunas preguntas. ¿Cuál es su visión sobre el proceso político que actualmente vive Venezuela?

James Petras JP: El proceso venezolano es contradictorio. Sin embargo se ha avanzado mucho. Hay conquistas importantes: se han implementado planes para el bienestar social de la población, ha mejorado el poder adquisitivo del pueblo, hay mayor organización popular y se ha incrementado la conciencia antiimperialista del pueblo. (Segueix…)

9. De quina manera han repercutit estes morts, les dels camarades Iván, Raúl Manuel? Tindrà alguna variació la línia de les FARC, sobretot amb el fet de qui assumeix la comandància és Alfonso Cano?

Jesús Santrich: Bo, acabe de mencionar el camarada Manuel, la seua capacitat, el seu geni polític i militar i les previsions per a cada circumstància. En este sentit, des d’abans de la novena conferència hi havia ajustos fets per a assumir dificultats del tipus que s’han presentat ara, i inclús pitjors circumstàncies de guerra. Recorda que esta és una organització político-militar, és una organització guerrillera amb més de 40 anys d’experiència que no està aventurant i que considera que la lluita no és un folklorisme. Estem enfrontant a un Estat Criminal, a un Estat que ens ha tret de l’escena política legal a punta de bala, de massacres. Un estat que en la història més pròxima, en el passat immediat més tebi va assassinar a al voltant de cinc mil militants de la Unió Patriòtica; un règim que tots els dies fa massacres i esquartera a innocents; llavors no hi ha de què sorprendre’ns. Ens poden fer mal les coses però no causant-nos estupor ni paràlisi. (Segueix…)

6. Sobre els ordinadors i les versions quant a les suposades relacions entre les FARC i els governs de Veneçuela i Equador.

Jesús Santrich: Hi ha una maquinària mediàtica que ha de ser denunciada i condemnada mentre està activada per a mentir i boçar els seus agravis contra Equador i Veneçuela; i contra el poble que s’ha alçat en resistència a l’opressió. Els mitjans de ràdio, premsa i televisió de l’imperi i les oligarquies estan desplegats de manera meticulosament planificada com a verdaders batallons orientats a impactar a la consciència col•lectiva amb les tècniques més acabades de la desinformació, de la manipulació que els permet encobrir als responsables sinistres de la guerra bruta, com a instigadors de la guerra contra el poble, disparant juís i fal•làcies que maten i fereixen més que les bales i les bombes.

Però tanta ferocitat desbocada, el que fa és mostrar que al mig de l’arrogància, hi ha un temor de les oligarquies al despertar del sentiment bolivarià, al ressorgiment de la Colòmbia de Bolívar. I per això s’exacerben en l’engany i en l’odi sense límits contra la població a qui tracten com si fora massa desproveïda de raciocini, presentant mentires abominables i increïbles com eixa de l’existència d’urani en mans de les FARC, que és un absurd tan gran com el de l’existència dels ordinadors indestructibles. (Segueix…)

A continuació publiquem la transcripció feta per l’Agència Bolivariana de Premsa de l’entrevista realitzada a Jesús Santrich, dirigent de les FARC-EP, per la “Cadena Radial Bolivariana-Voz de la Resistencia” (CRB-VR) i que fora llançada a l’espai hertzià els dies 27, 28, 29 i 30 de maig del present any 2008, des de les muntanyes de Colòmbia.

Es refereix este document a aspectes transcendentals, d’interès nacional i internacional, que tenen a veure amb la situació política i militar actual de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia, FARC-EP.

Temes que al•ludeixen al significat dels 44 anys de les FARC; les morts de comandants com Raúl Reyes, Iván Rios i Manuel Marulanda Vélez; opinions sobre la nova configuració de la Direcció de l’organització insurgent més antiga del continent, com les perspectives immediates d’esta guerrilla bolivariana, són tocats de manera espontània però clara en este document que pot donar llums sobre la guerra de resistència que avança el poble colombià contra l’imperialisme i contra l’oligarquia més sanguinària i cruel que ha governat en esta part de l’orbe. (Segueix…)

Juan Manuel Martínez Morala i Cándido González Carnero són coneguts per la seua llarga trajectòria en el sindicat alternatiu Corriente Sindical de Izquierda (CSI) a Astúries i per anys de lluita contra el tancament de les drassanes de Naval-Xixón. El 16 de juny de 2007 van ser detinguts després d’haver sigut acusats de trencar la caixa d’una càmera. Condemnats a tres anys de presó, la solidaritat de sindicats i organitzacions va permetre el seu alliberament.

Per què creieu que hi ha hagut esta persecució cap a vosaltres? Forma part això d’un atac més general a la gent que està disposada a lluitar?

Cándido: Per a nosaltres el tema està clar. Des del principi sabem que el que ens va passar a nosaltres és una trama política, policial i judicial. Ací està la implicació de l’Ajuntament de Xixón que és qui posa la denúncia. Primer denuncien uns danys dels treballadors del sector naval, i és llavors quan la policia diu que els que han fet estos danys són Morala i Cándido. Els dos del mateix sindicat, la CSI, i Morala secretari general del sindicat. Tot això quan les mobilitzacions les convocaven CCOO, UGT i CSI. (Segueix…)